Manifest 28J contra l’homofòbia

Al 2010, Xavier Novell va ser nomenat bisbe de Solsona. Al 2012 escrivia a la seva glossa:

«Portem decennis de la divulgació constant i premeditada del relativisme, del feminisme radical i de la ideologia de gènere, i ja fa temps que en veiem els estralls: la família construïda per un pare i una mare units en matrimoni per sempre i lliurats generosament als fills, ja no és model general. Mai com ara: parelles de fet, divorcis, infants amb experiències de 2 o 3 figures paternes o maternes, famílies monoparentals. Mai com ara: avortaments, escassetat de fills i manca de temps i dedicació a una educació en els valors veritables. Mai com ara: manca de formació religiosa i moral amb el conseqüent perill de lliurar als adolescents al risc d’experiències negatives d’una iniciació falsa a la sexualitat, del contacte amb les drogues, i fins i tot dels primers passos en el món de la delinqüència»

L’any 2012 no hi va haver cap reacció. El bisbe relacionava qualsevol model de família no tradicional amb les drogues i la delinqüència; atemptant alhora contra gais i lesbianes, persones divorciades, feministes, famílies monoparentals, criatures amb més de dos referents materns o paterns o el dret al propi cos. Malgrat tot, el 2012 les seves declaracions masclistes i homòfobes es van publicar amb completa impunitat política.

Segurament, la manca de reacció política vers l’escrit encoratjava al bisbe de Solsona a reincidir en discursos d’odi i discriminació vers les families no tradicionals.

Malgrat tot, la recent glossa del passat maig va causar reaccions arreu del país, des de la denúncia de l’Observatori Contra l’Homofòbia i la Generalitat de Catalunya a la condemna pública dels mitjans de comunicació, dificultant així qualsevol mostra de complicitat i pressionant una reacció valenta dels ajuntaments contra l’homofòbia.

L’homofòbia segueix més viva que mai. Aquest mateix mes, el professor de filosofia de l’institut Samuel Gili Gaya, de Lleida assegurava a classe als seus alumnes: «”Ser homosexual és antinatural, és com un coix o un borni, és inexplicable. No haurien d’existir, us estan imposant la creença que cal respectar els homosexuals”.

En aquest cas, el professor es va disculpar, i ha agafat la baixa al·ludint a la salut. Tot i això no serà sancionat. El bisbe de Solsona Xavier Novell tampoc rebrà cap tipus de sanció. També va ser pressionat per fer un escrit de disculpes on a part de disculpar-se exclusivament a “pares i mares” defugint les disculpes explícites pels discursos d’homofòbia, conclou dient: “No és la meva intenció mantenir un conflicte obert amb els partidaris de la ideologia de gènere, però no m’estaré de defensar el dret dels pastors de l’Església a ensenyar la doctrina catòlica, emparats en la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Per això, que ningú dubti que continuaré presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se’n deriven.”

Celebrem que hagi estat la presa de consciència de la societat qui ha donat resposta a aquests atacs homòfobs. Ja sigui a través d’ajuntaments o de l’alumnat organitzat, s’ha sabut plantar cara a poders fins ara intocables.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 10 d’octubre de 2014 la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia amb la finalitat d’assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat.

La llei estableix que les administracions públiques de Catalunya han de vetllar pel dret a la no-discriminació amb independència de l’orientació sexual, la identitat o expressió de gènere de la persona o del grup familiar a què pertanyi i encomana als poders públics a protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de totes les persones LGTBI d’acord amb els drets fonamentals i els drets humans universals.

Una llei de la qual celebrem l’existència, però que es demostra insuficient en casos d’homofòbia actuals. Una llei que ens serveix per actuar en els casos que són punta de l’iceberg de l’homofòbia: les agressions físiques, com les produïdes aquesta primavera a Berga contra dos nois que es feien un petó o a Montjuïc amb la pallissa d’un jove gai per part d’un grup.

Els discursos d’odi i discriminació són els que sustenten aquestes agressions, les que creen un marc favorable a aquesta violència física i cal combatre’ls d’arrel. I som -hem de ser- nosaltres qui faci el primer pas. Som -hem de ser- nosaltres, mares solteres, divorciades, lesbianes, trans, families no tradicionals, les persones que estimem com volem, que volem gaudir lliurement de les nostres relacions afectives i sexuals… qui ompli de color les ciutats grises que atempten contra la nostra manera de ser, de fer i d’estimar.

Som -hem de ser- les valentes que lluiten per un món lliure, de respecte i dignitat de les persones i de convivència. Som -hem de ser- les incansables que aconseguiran que en aquest país les escoles que segreguen per sexe, i escoles d’adoctrinament de l’Opus Dei deixin de ser finançades amb diners públics, com vam aconseguir que un autobús amb missatges transfòbics deixés de circular pel nostre país.

Som -hem de ser- les que reclamin la plena laïcitat, un model on les institucions públiques vetllin per promoure el respecte a la diversitat, també en el camp de la llibertat de consciencia i de culte.

Som les que exigim que les relacions entre el Bisbat i l’Ajuntament de Solsona corresponguin a les pròpies d’una societat democràtica i laica madura; on es mantingui un tracte polític igualitari a totes les religions que conviuen en la nostra societat.

Valorem positivament que l’ajuntament hagi entrat en un debat que segons l’alcalde “havia quedat latent” i la seva decisió de no participar en la processó de Corpus. Tot i això, per garantir una plena laïcitat, cal també que es modifiqui el Reglament de Protocol, Honors i Distincions de l’Ajuntament amb la finalitat d’excloure els actes religiosos dels que són organitzats o depenen directament de l’Ajuntament, així com que la institució deixi d’assistir als actes organitzats pel Bisbat.

Venim d’èpoques còmplices de l’homofòbia i la transfòbia. Venim d’una etapa on l’homosexualitat era concebuda com una malaltia. Només fa 27 anys que l’Organització Mundial de la Salut la va deixar de considerar com a tal. Actualment, encara associa la transsexualitat a un trastorn.

En aquest país, hem viscut 40 anys de dictadura on l’ensenyament catòlic adoctrinava en matèria sexual i de relacions afectives, en un règim totalitari on s’aplicava la pena de mort a les persones LGTB.

Els símbols de la nostra lluita, els triangles negre i rosa són amb els que eren marcats gais i lesbianes als camps d’extermini i ens serveixen per recordar d’on venim, per simbolitzar com encara convivim amb l’opressió i denunciar com encara vivim en un món on el 40% de la població viu en llocs on l’homosexualitat és perseguida. Els triangles són la lluita contra l’homofòbia, aquí i arreu. La bandera irisada simbolitza on volem arribar, en un món plural de respecte a la diversitat. És el símbol de la lluita pels drets LGTB, una bandera que simbolitza la pau i la llibertat.

Volem fer una crida a la població a adherir-se a aquest manifest i a concentrar-se el proper 28 de juny, dia d’alliberament LGTB contra l’homofòbia i a favor de la plena laïcitat a la plaça de l’Ajuntament de Solsona.

Masclisme, homofòbia i transfòbia, mai més! Enlloc! Contra ningú!

Estimem com volem!

 

Adhereix-te!

Respón en contra de les declaracions homòfobes del bisbe Novell i a favor de la plena laïcitat dins de les institucions, adherint-te a aquest manifest!

**su firma**

128 signatura

Comparteix-ho en xarxes!

   

 
Últimes adhesions
128 marc s. jul. 03, 2017
127 Miquel O. juny 29, 2017
126 Anna P. juny 29, 2017
125 Enric B. juny 28, 2017
124 Pilar C. juny 27, 2017
123 Sandra S. juny 27, 2017
122 Jordi C. juny 27, 2017
121 Silvia R. juny 27, 2017
120 Neus Mujal Alsina N. juny 26, 2017
119 Eduard M. juny 25, 2017
118 Josep S. juny 25, 2017
117 Mario A. juny 25, 2017
116 Marc A. juny 25, 2017
115 Esuard F. juny 25, 2017
114 Adria P. juny 25, 2017
113 Arnau N. juny 25, 2017
112 Clara N. juny 25, 2017
111 Gina L. juny 25, 2017
110 Mercè P. juny 24, 2017
109 Josep A. juny 24, 2017
108 Marta A. juny 24, 2017
107 Clara P. juny 24, 2017
106 Albert V. juny 24, 2017
105 Montse C. juny 23, 2017
104 Joan S. juny 23, 2017
103 Sergi R. juny 23, 2017
102 Jaume S. juny 23, 2017
101 Nil B. juny 23, 2017
100 Edgar R. juny 23, 2017
99 Anna M. juny 23, 2017
98 Jaume G. juny 23, 2017
97 Gustau E. juny 23, 2017
96 Angel C. juny 23, 2017
95 Berta M. juny 23, 2017
94 marc s. juny 23, 2017
93 Aleix S. juny 23, 2017
92 Glòria D. juny 23, 2017
91 Carles S. juny 23, 2017
90 Laura R. juny 23, 2017
89 Maria B. juny 23, 2017
88 Elena P. juny 23, 2017
87 Ester C. juny 23, 2017
86 Guillem G. juny 23, 2017
85 Pep S. juny 23, 2017
84 Albert B. juny 22, 2017
83 Berta C. juny 22, 2017
82 artur s. juny 22, 2017
81 Carme C. juny 22, 2017
80 Marta C. juny 22, 2017
79 Glòria Q. juny 22, 2017

2 thoughts on “Manifest 28J contra l’homofòbia

  1. He de lamentar i denunciar la protecció que brinda el govern d’ERC de Solsona al bisbe, impedint la lectura del manifest a la Plaça Palau, a on tenia tot el sentit fer l’acte. Preocupant la deriva d’ERC defensant homofòbics i cacics.

  2. Mes valdria que el bisbe es dediques a aflorar la corrupció política, la manca d’estima pel medi ambient, les polítiques especulatives, i els desvalguts en general, i amb la mateixa força que ho fa per atacar col·lectius innocents, tot aixo si afecta directament la moral i doctrina cristiana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *