Tots els 8 de març des de fa un segle es celebra a nivell internacional la lluita de les dones per la seva participació social en igualtat amb els homes. Conegut com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, va sorgir dels moviments obrers de principis de segle XX i sol vincular-se amb la tràgica mort, el 1911, de 140 empleades d’una fàbrica de Nova York en un incendi que va destapar les condicions infrahumanes en què treballaven. Un segle més tard, és possible enumerar vuit reptes que aglutinen les principals reivindicacions de les dones per al 8 de març:

1- Aconseguir la conciliació 

Entre els obstacles que les dones es troben destaquen “la falta de flexibilitat laboral, els acomiadaments improcedents, la discriminació femenina o la dificultat de reinserir-se laboralment després de la maternitat “.

Sembla que si es parla de conciliació ens referim només a un problema que resolem en privat les dones, però per aquest camí no s’aconseguirà mai equilibrar les necessitats que tenim com a societat. S’entén que només tenen obligació de conciliar les dones, per això les mesures haurien d’anar destinades també als homes per tal que la societat assumís que tots dos dos han de responsabilitzar-se i compartir. El 94% de les excedències per cura de fills les segueixen assumint les dones, segons l’Institut de la Dona, mentre els permisos de paternitat no han deixat de baixar des de 2008,

2- Tancar la bretxa salarial

L’oficina per a Espanya de l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha fet públic aquest divendres el seu informe sobre la bretxa salarial entre homes i dones. A Espanya, concretament, l’OIT ha comprovat que els homes cobren de mitjana un 17% més que les dones. A aquest ritme es trigarà 71 anys a eliminar la bretxa salarial d’homes i dones

L’OIT també ha volgut mesurar la bretxa salarial relacionada amb la maternitat. Aquí es contrasta una nova discriminació. Les dones que són mares tendeixen a cobrar un 5% menys que les que no ho són. La penalització per la maternitat augmenta a més amb el nombre de fills.

3- Trencar el sostre de vidre 

El sostre de vidre és el nom que es dóna a la limitació de l’ascens laboral de les dones en les diferents organitzacions, que limita les seves carreres professionals. Les successives normatives que sorgeixen per trencar aquest sostre no semblen tenir l’efecte desitjat. La representació femenina al Govern no puja del 30%. En l’àmbit judicial, elles són el 33% dels càrrecs mitjans i baixos, però ostenten molt poquets llocs de responsabilitat. Al Suprem, per exemple, tan sols 12 de les 70 jutges són dones, i en els tribunals superiors de justícia, només 6 de 52.

4- Eliminar la precarietat de les treballadores

Nacions Unides va denunciar que les espanyoles són les europees que més afectades estan per l’ocupació parcial (70%). I la majoria (58%) desitjaria treballar a temps complet. No obstant això, “les mesures per afavorir l’ocupació s’han centrat en sectors principalment masculins”, denuncia l’ONU.

En les estadístiques del servei estatal d’ocupació es troba una altra dada que corrobora la pitjor qualitat dels contractes que es fan avui en dia a les dones. Així, mentre gairebé tres de cada quatre nous contractes signats al gener pels homes eren a jornada completa (72,6%), només la meitat dels signats per dones ho van ser (51,7%).

5- Posar en valor l’economia de l’atenció i la cura (“cuidados”)

En les societats més tradicionals es responsabilitza les famílies de la cura dels anomenats dependents, infants, gent gran i malalts. Per contra, en les societats amb un estat de benestar més desenvolupat està incorporat en l’ideari col·lectiu que aquesta cura és competència de la societat. Espanya és en aquest sentit és una societat tradicional.

L’estadística oficial de l’Institut de la Dona recull el nombre d’homes i dones que cada any demanen una excedència per a la cura de familiars: ara les dones són el 85%. La diferència és més gran quan l’excedència és per a la cura de fills. Aquest mateix any van ser 26.497 dones les que ho van demanar per 1.541 homes (aproximadament un 95%)

6- Eradicar la violència masclista

El maltractament a les dones és un dels  problemes socials més greus a Espanya. Cada any més de 50 dones moren assassinades a mans de les seves parelles (53, l’any passat). La llei contra la violència cap a les dones complia deu anys a la fi de 2014. Amb aquest motiu, i sent una de les legislacions més celebrades per pionera al món, des de nombroses esferes es va realitzar una revisió crítica de la mateixa. El mateix Govern ha realitzat les seves esmenes i actualitzat projectes de llei per garantir que els fills de les maltractades puguin ser considerats víctimes de la violència masclista, però encara des de molts sectors es reclama més capacitat de respondre a les necessitats que plantegen les maltractades.

7- Denunciar l’assetjament de carrer 

Anava en un autobús i un home (que estava de peu) es va sentir amb el dret de fregar el seu entrecuix amb la meva cama … tot el trajecte. Em vaig paralitzar … no vaig saber què fer … com actuar … i em vaig sentir fatal … quan ell era el que s’hauria d’haver sentit malament .. “. El testimoni anterior és el d’una dona que signa com Anna a la pàgina web de sinacoso.org, una de les nombroses iniciatives que estan sorgint a Internet per visibilitzar i denunciar l’assetjament cap a les dones en els espais públics.

A finals d’any, fins i tot la presidenta de l’Observatori contra la Violència del CGPJ, Ángeles Carmona, qualificava les floretes al carrer d ‘ “autèntica invasió a la intimitat”.

8- Desmuntar els estereotips sexistes 

Les dones seguim experimentant a dia d’avui situacions “injustes” pel que fa a l’equitat de gènere.

La societat fa que moltes dones dediquin la seva capacitat, temps i diners a potenciar la seva imatge física. Aquesta societat de la imatge està reforçant precisament els estereotips sexistes que condueixen a unes relacions humanes deteriorades.

La conclusió final de l’informe de Nacions Unides sobre la situació de les dones a Espanya és contundent: “Els esforços d’Espanya per integrar les dones en la vida pública, política i econòmica, així com per a eradicar la violència masclista són inesfotables. No obstant això , l’arrelament d’una cultura masclista i les actituds patriarcals segueixen recloent a les dones en rols tradicionalment domèstics que aplanen el camí a la violència i no són apropiadament diagnosticats i resolts. a més falta voluntat política per assegurar l’equitat de gènere a nivell educatiu, informatiu , de serveis socials o la justícia, necessaris per a una societat més igualitària “.